Il·lustració CanvasgrafixLa nit
La nit no m'espanta,
que és com llana flonja;
m'abraça, i em deixa
colgat de tebior.
Quan el sol apunta,
color de taronja,
ella s'acomiada
tot fent-me un petó.
Vam llegir i comentar aquest poema la setmana passada. També vam compartir-seguint la proposta de la pàgina "Viu la poesia"-, quines coses ens feien por i de quina manera
l'aconseguíem vèncer ( o no :) ).
T'animes a compartir-ho a la xarxa ?
Jo tenia por al passadís de casa meva quan es tot fosc.
ResponEliminaHo vaix solucionar encenent totes les llums que hi trobava.
Ami m'espanta el meu passadís quan està amb les llums apagades i per no tenir por engego totes les llums de la la meva casa.
ResponEliminaEm fa por que entri un lladre a casa.
ResponEliminaCom ho soluciono: trucant a la policia.
Aquest poema esta molt bé m'hagradad molt i estic molt content amb ell yo també tinc por a la foscor.
ResponEliminaEs molt alegre pero també parla un poc de la nit
ResponEliminaErika i Berta:
ResponEliminaSentir sorolls per la nit i per solucionar-ho tanquem la porta.
Quan vaig a casa de la meva avia que esta en castilla la manxa per que no magrada per la nit tiper que tinc po quan em vaig a dormir u soeure lo solucionu veure la tele.
ResponEliminaA mi em fa por que em robi per que ja man rubat moltes begades
ResponEliminaEm fa por anar pel passadís sense llum, per això he d'encendre el llum.
ResponEliminaQuant era petita em dava por els trons i sempre anava a la habitació dels meus pares peró després em vaig dunar compte que no em dava por i així u vaig sulucionar.
ResponElimina